Aquest migdia ha acabat la Drupal Camp Barcelona 2010. Després de les sis ponències que vaig escoltar ahir, avui he decidit assistir a les següents:

• Construyendo una red social con Drupal
• Implementando Sitios Multilenguaje
• Iniciación a Skinr

La que més m’ha agradat avui ha estat la primera, d’en Daniel Primo Gorgoso.

Actualitzo (27-02-2010): finalment he assistit a totes les ponències de la sala auditori, la gran. Han estat:

• Ecommerce para Drupal: Introducción a Ubercart
• Presentación de la Colección de libros Aprende Drupal con Forcontu
• Diseño gráfico y Drupal. Nuestra experiencia
• SCRUM y la Gestión de Proyectos WEB. Enfoque teórico orientado a la práctica
• SCRUM y la Gestión de Proyectos web. Experiencias y casos reales. La pareja: scrum + drupal
• Programación con la API de views. Un caso práctico

La tercera és la que més m’ha agradat, realitzada per César Martin, sobretot pel seu dinamisme i la quantitat d’exemples que ha comentat.

Altra vegada he estat hores i hores esperant. Primer he anat al meu CAP on m’han tret l’embenatge compressiu i tots hem vist que el peu semblava una botifarra; la inflamació no ha disminuït, sinó que s’ha mogut del turmell cap al peu, el qual està molt més inflamat que abans. Per tant m’han enviat al carrer València com l’altre dia i allà m’han fet una nova radiografia. L’han comparada amb l’anterior i ho han confirmat: hi ha trencament

L’informe del passat dia 19 de febrer deia:

Procés actual
En la noche de ayer presentó entorsis de tobillo derecho mientras jugaba al futbol. Posteriormente dolor, edema e impotencia funcional de IED.

Exploració clínica
Importante edema a nivel de tobillo derecho con hematoma a nivel submaleolar externo. Dolor a la palpación de ligamento anterior, y maléolo externo. Limitación dolorosa de los movimientos. No inestabilidad de la articulación. Fuerza y sensibilidad conservadas. Pulsos distales presentes.

Exploracions complementàries
Rx (radiografia) tobillo: pequeña imagen que podría corresponder a mínimo arrancamiento a nivel de maléolo tibial. Importante edema circundante. No fracturas.

I el d’avui conclou:

Procés actual
Paciente con una entorsis del tobillo derecho hace una semana con una imagen compatible con arrancamiento en el maléolo tibial tratado con un vendaje compresivo.

Exploració clínica
Paciente con tobillo muy tumefacto y pie también con equimosis en el pie en los dedos y por debajo del maléolo tibial, no dolor en el pie, dolor en el tobillo tanto en el maléolo peroneal como tibial.

Exploracions complementàries
Rx: imagen de arrancamiento en el maléolo tibial y en el astrágalo.

Conclusions
od arrancamiento de maléolo tibial y en el astrágalo izquierdo.

Vaja, que estic fotut. Estaré enguixat durant 5 setmanes

Lesió al turmell dret, febrer 2010

En treure’m la bota i la mitja, es va veure el meu turmell ja ben inflat. Em van portar a coll i be fins al vestidor perquè no podia tocar amb el peu a terra. Afortunadament em van portar fins a casa i abans de tractar-me vaig fer unes fotos (que podeu veure fent clic sobre la imatge). Em vaig posar gel durant una hora ben bona i pomada; es van fer més de la una de la nit. En llevar-me al matí següent havia baixat un xic la inflamació, però seguia amb el turmell gros. Per tant vaig anar al metge, i aquí va començar l’odissea!! Sobre les 10 vaig sortir de casa, caminant lentíssim, coixejant per evitant recolzar el peu dret. Vaig pujar al bus i fins al CAP. Allà em va mirar una infermera, que em va derivar a la cua pel metge d’urgències. Hi havia gent queixant-se que portava més de dues hores esperant Finalment em va tocar a mi, ja a la una, i després d’examinar-me em va dir que anés a fer-me unes “plaques” (radiografies). Resulta que no tenen aparells per fer-ho allà i vaig haver d’anar (coixejant) fins a l’hospital de Maternitat que hi ha al darrere, a uns 400 metres. Van trigar a fer-me-les i en tornar a la doctora del CAP amb les radiografies aquesta ja no hi era, quan m’havia dit que “aniria mirant si em veia, que no calia que fes cua de nou”. Eren més de les dues i no hi havia ningú per allà, ni metges. Vaig preguntar i em van dir que esperés fins les 15h! Genial, i sense dinar, amb allò super inflat i a esperar… A les 15:02 em visita un metge i em diu que el lligament ha estirat del peroné i ha arrencat un trosset d’aquest os. Ell creu que m’haurien d’enguixar i com que allà tampoc ho fan m’envia al carrer València. Perfecte, 4 hores després, sense dinar i sense que m’hagin fet res (a part de radiografies i la seva avaluació) ara he d’anar a un altre lloc… Sort que ja havia trucat al meu pare perquè em vingués a buscar amb un entrepà.

Arribem allà, ens fan esperar més estona encara i per fi em criden. Una doctora que semblava novella em fa una avaluació (la quarta del dia) i ja es nota que dubta. Marxa a mirar les radiografies i torna amb una altra doctora, aquesta molt professional. M’explica que el lligament ha estirat de l’os, com si treus un tac d’una paret i salta la pintura o un tros de paret més gros. Decideix que amb aquesta inflamació millor em faran un embenat compressiu i en una setmana ja es veurà si cal enguixar o no. Em punxen a la panxa per fer la sang més líquida i evitar coagualacions, em recepten aquest medicament i dos més i ja podem marxar. Ja són les sis de la tarda!!!

Quina odissea de dia, mare meva!! He faltat a la feina per fer la jornada laboral als centres mèdics… que divertit. Sort que he tingut el cub de Rubik amb mi i m’he distret bastant

Circulava per la vorera de l’esquerra de la via Augusta de Barcelona cap amunt i en arribar a una cruïlla veig el semàfor pels vianants de color verd, així que sense frenar començo a creuar; cal dir que anava a uns 15 km/h, que és més aviat lent. Anava mirant més cap al terra que cap endavant, més o menys cap al manillar de la bicicleta. De sobte he sentit un soroll estrident molt a prop, el típic d’una derrapada d’un vehicle, del fregament del pneumàtic contra l’asfalt, i l’acte reflex instantani ha estat el de posar les mans als frens i apretar al mateix moment que alçava la vista. Ja tenia la furgoneta al damunt!! He deixat anar les mans de forma inconscient per protegir-me de l’impacte al cap i pit i ha anat bé, perquè el cop ha estat lleu. He anat a petar contra la barra que separa el vidre del davant del vidre del conductor i he acabat d’empeus i la bicicleta per terra. Ja veieu, una vegada que m’atropellen i no caic al terra! Que no passi mai més, però si ha de tornar a passar que sigui així! He de dir que en el moment de l’impacte tots dos estàvem ja quasi parats perquè en uns metres hem pogut frenar prou.

Tot seguit he picat al vidre del conductor amb el puny tancat de la mà esquerra (com si truqués a la porta d’algú) i li he indicat que baixés del vehicle. Ha posat el fre de mà, ha baixat i m’ha preguntat si estava bé. Era un home gran, de més de 60 anys. Evidentment li sabia greu, però m’ha dit que ell ha girat a la dreta perquè tenia verd (baixava per Via Augusta). És clar que tenia verd, i jo també, però s’ha de parar si hi ha algú creuant!! Jo estava tranquil perquè sabia que no m’havia passat res, i li he dit que sí, que tots dos teníem verd; però en mirar el semàfor aquest ja havia canviat a vermell pels vianants. Li he dit que anava massa ràpid per girar (és un fet tangible malgrat no ho he vist, sinó no m’hagués atropellat). Ha contestat que no tant perquè ha pogut frenar a temps, assenyalant la seva furgoneta, i que era la primera vegada que li passava això. Ha intentat argumentar que jo anava en bici per la vorera i que no es pot… però li he contestat ràpidament que a Barcelona sí que és permés mentre no vagis a més de 10 km/h. Davant d’això no ha seguit per aquí.

En fi, en vistes que jo no m’havia fet res, m’ha preguntat per la bicicleta. Li he dit que rai, que no tenia res i després de disculpar-se de nou ha marxat. He recollit la meva bicicleta del terra i en arribar a l’altra banda del pas de vianants (que afortunadament no ha provocat que patinés en la meva frenada tot i ser dels que estan pintats d’un extrem a l’altre) un home que anava amb el seu fill m’ha preguntat si estava bé; que havien sentit el soroll i en veure que jo estava dret ja no s’han preocupat tant.

I això és tot, he pujat a la bicicleta i he arribat a la meva destinació, per jugar amb en Roger i els seus companys de feina a futbol sala durant més d’una hora i mitja!! M’ho he passat molt bé, sincerament, i a més a més he marcat 4 golets; el millor el primer, que ha deixat a tots bocabadats i m’han titllat de Romario, jajaja. He pres la pilota al darrer defensa i amb el porter avançat he fet una bona baselina fent “cullera”

Ja veieu, he tingut sort i serà un vespre inoblidable!

Edito (13-12-2006): sortim en una foto a la pàgina inicial del web de l’EPSC! La notícia completa és  http://epsc.upc.es/ca/?q=node/69

Edito (31-08-2005): finalment no he treballat a l’agost i he pogut gaudir de l’estiu com feia anys que no succeïa; com explico en aquesta entrada.

Animeu-vos a venir i veure-ho, que les festes d’aquests poble són encisadores Hi ha gresca i xerinola cada dia, fins veure sortir el sol i fins diumenge!!