Circulava per la vorera de l’esquerra de la via Augusta de Barcelona cap amunt i en arribar a una cruïlla veig el semàfor pels vianants de color verd, així que sense frenar començo a creuar; cal dir que anava a uns 15 km/h, que és més aviat lent. Anava mirant més cap al terra que cap endavant, més o menys cap al manillar de la bicicleta. De sobte he sentit un soroll estrident molt a prop, el típic d’una derrapada d’un vehicle, del fregament del pneumàtic contra l’asfalt, i l’acte reflex instantani ha estat el de posar les mans als frens i apretar al mateix moment que alçava la vista. Ja tenia la furgoneta al damunt!! He deixat anar les mans de forma inconscient per protegir-me de l’impacte al cap i pit i ha anat bé, perquè el cop ha estat lleu. He anat a petar contra la barra que separa el vidre del davant del vidre del conductor i he acabat d’empeus i la bicicleta per terra. Ja veieu, una vegada que m’atropellen i no caic al terra! Que no passi mai més, però si ha de tornar a passar que sigui així! He de dir que en el moment de l’impacte tots dos estàvem ja quasi parats perquè en uns metres hem pogut frenar prou.

Tot seguit he picat al vidre del conductor amb el puny tancat de la mà esquerra (com si truqués a la porta d’algú) i li he indicat que baixés del vehicle. Ha posat el fre de mà, ha baixat i m’ha preguntat si estava bé. Era un home gran, de més de 60 anys. Evidentment li sabia greu, però m’ha dit que ell ha girat a la dreta perquè tenia verd (baixava per Via Augusta). És clar que tenia verd, i jo també, però s’ha de parar si hi ha algú creuant!! Jo estava tranquil perquè sabia que no m’havia passat res, i li he dit que sí, que tots dos teníem verd; però en mirar el semàfor aquest ja havia canviat a vermell pels vianants. Li he dit que anava massa ràpid per girar (és un fet tangible malgrat no ho he vist, sinó no m’hagués atropellat). Ha contestat que no tant perquè ha pogut frenar a temps, assenyalant la seva furgoneta, i que era la primera vegada que li passava això. Ha intentat argumentar que jo anava en bici per la vorera i que no es pot… però li he contestat ràpidament que a Barcelona sí que és permés mentre no vagis a més de 10 km/h. Davant d’això no ha seguit per aquí.

En fi, en vistes que jo no m’havia fet res, m’ha preguntat per la bicicleta. Li he dit que rai, que no tenia res i després de disculpar-se de nou ha marxat. He recollit la meva bicicleta del terra i en arribar a l’altra banda del pas de vianants (que afortunadament no ha provocat que patinés en la meva frenada tot i ser dels que estan pintats d’un extrem a l’altre) un home que anava amb el seu fill m’ha preguntat si estava bé; que havien sentit el soroll i en veure que jo estava dret ja no s’han preocupat tant.

I això és tot, he pujat a la bicicleta i he arribat a la meva destinació, per jugar amb en Roger i els seus companys de feina a futbol sala durant més d’una hora i mitja!! M’ho he passat molt bé, sincerament, i a més a més he marcat 4 golets; el millor el primer, que ha deixat a tots bocabadats i m’han titllat de Romario, jajaja. He pres la pilota al darrer defensa i amb el porter avançat he fet una bona baselina fent “cullera”

Ja veieu, he tingut sort i serà un vespre inoblidable!