Aquest migdia ha acabat la Drupal Camp Barcelona 2010. Després de les sis ponències que vaig escoltar ahir, avui he decidit assistir a les següents:
La que més m’ha agradat avui ha estat la primera, d’en Daniel Primo Gorgoso.
loading...
Aquest migdia ha acabat la Drupal Camp Barcelona 2010. Després de les sis ponències que vaig escoltar ahir, avui he decidit assistir a les següents:
La que més m’ha agradat avui ha estat la primera, d’en Daniel Primo Gorgoso.
Ahir va començar la Drupal Camp Barcelona 2010, el major esdeveniment anual organitzat per i pels amants de Drupal a Espanya. Jo vaig ser dels tres primers en inscriure’m-hi i ahir ja em vaig perdre el primer dia per culpa de passar hores al metge. Però avui, malgrat anar enguixat i amb crosses, sí que assistiré a totes les ponències que pugui. Som-hi!!
Actualitzo (27-02-2010): finalment he assistit a totes les ponències de la sala auditori, la gran. Han estat:
La tercera és la que més m’ha agradat, realitzada per César Martin, sobretot pel seu dinamisme i la quantitat d’exemples que ha comentat.
Avui fa una setmana que vaig anar al metge per la lesió del turmell dret que vaig patir mentre jugava a futbol amb l’equip de la nova feina a l’empresa Grupo Intercom. Per aquells que no ho sapigueu, el dia 1 de febrer vaig entrar a treballar amb ells com a responsable tècnic del projecte unAplauso.com, un classificat d’artistes.
Altra vegada he estat hores i hores esperant. Primer he anat al meu CAP on m’han tret l’embenatge compressiu i tots hem vist que el peu semblava una botifarra; la inflamació no ha disminuït, sinó que s’ha mogut del turmell cap al peu, el qual està molt més inflamat que abans. Per tant m’han enviat al carrer València com l’altre dia i allà m’han fet una nova radiografia. L’han comparada amb l’anterior i ho han confirmat: hi ha trencament 🙁
L’informe del passat dia 19 de febrer deia:
Procés actual
En la noche de ayer presentó entorsis de tobillo derecho mientras jugaba al futbol. Posteriormente dolor, edema e impotencia funcional de IED.
Exploració clínica
Importante edema a nivel de tobillo derecho con hematoma a nivel submaleolar externo. Dolor a la palpación de ligamento anterior, y maléolo externo. Limitación dolorosa de los movimientos. No inestabilidad de la articulación. Fuerza y sensibilidad conservadas. Pulsos distales presentes.
Exploracions complementàries
Rx (radiografia) tobillo: pequeña imagen que podría corresponder a mínimo arrancamiento a nivel de maléolo tibial. Importante edema circundante. No fracturas.
I el d’avui conclou:
Procés actual
Paciente con una entorsis del tobillo derecho hace una semana con una imagen compatible con arrancamiento en el maléolo tibial tratado con un vendaje compresivo.
Exploració clínica
Paciente con tobillo muy tumefacto y pie también con equimosis en el pie en los dedos y por debajo del maléolo tibial, no dolor en el pie, dolor en el tobillo tanto en el maléolo peroneal como tibial.
Exploracions complementàries
Rx: imagen de arrancamiento en el maléolo tibial y en el astrágalo.
Conclusions
od arrancamiento de maléolo tibial y en el astrágalo izquierdo.
Vaja, que estic fotut. Estaré enguixat durant 5 setmanes 🙁
Aquesta setmana sembla que m’hauria d’haver quedat a casa. A l’endemà de l’atropellament que vaig patir mentre anava en bicicleta a jugar un partit amistós de futbol sala, tenia un altre partit de futbol, però de futbol 7 i amb l’equip de la feina Grupo Intercom. Anàvem guanyant 1-3 però ens van remuntar i es van posar per davant per la mínima. Al darrer minut del partit, en una ocasió manifesta de gol, vaig xutar amb la cama esquerra al mateix moment que algú de l’altre equip en un intent desesperat d’evitar el gol em va fer una dura entrada al turmell dret, sobre el qual jo recolzava tot el pes del cos. Me’l va tòrcer completament i vaig quedar a terra regirant-me de dolor. Entre dos em van carregar fins a la banda, i l’àrbitre va fer continuar el partit, sense xiular falta!!! Al·lucinant! Mentre intentava descordar-me la bota es va acabar el partit; derrota per 3-4 i lesionat 🙁
En treure’m la bota i la mitja, es va veure el meu turmell ja ben inflat. Em van portar a coll i be fins al vestidor perquè no podia tocar amb el peu a terra. Afortunadament em van portar fins a casa i abans de tractar-me vaig fer unes fotos (que podeu veure fent clic sobre la imatge). Em vaig posar gel durant una hora ben bona i pomada; es van fer més de la una de la nit. En llevar-me al matí següent havia baixat un xic la inflamació, però seguia amb el turmell gros. Per tant vaig anar al metge, i aquí va començar l’odissea!! Sobre les 10 vaig sortir de casa, caminant lentíssim, coixejant per evitant recolzar el peu dret. Vaig pujar al bus i fins al CAP. Allà em va mirar una infermera, que em va derivar a la cua pel metge d’urgències. Hi havia gent queixant-se que portava més de dues hores esperant 😕 Finalment em va tocar a mi, ja a la una, i després d’examinar-me em va dir que anés a fer-me unes “plaques” (radiografies). Resulta que no tenen aparells per fer-ho allà i vaig haver d’anar (coixejant) fins a l’hospital de Maternitat que hi ha al darrere, a uns 400 metres. Van trigar a fer-me-les i en tornar a la doctora del CAP amb les radiografies aquesta ja no hi era, quan m’havia dit que “aniria mirant si em veia, que no calia que fes cua de nou”. Eren més de les dues i no hi havia ningú per allà, ni metges. Vaig preguntar i em van dir que esperés fins les 15h! Genial, i sense dinar, amb allò super inflat i a esperar… A les 15:02 em visita un metge i em diu que el lligament ha estirat del peroné i ha arrencat un trosset d’aquest os. Ell creu que m’haurien d’enguixar i com que allà tampoc ho fan m’envia al carrer València. Perfecte, 4 hores després, sense dinar i sense que m’hagin fet res (a part de radiografies i la seva avaluació) ara he d’anar a un altre lloc… Sort que ja havia trucat al meu pare perquè em vingués a buscar amb un entrepà.
Arribem allà, ens fan esperar més estona encara i per fi em criden. Una doctora que semblava novella em fa una avaluació (la quarta del dia) i ja es nota que dubta. Marxa a mirar les radiografies i torna amb una altra doctora, aquesta molt professional. M’explica que el lligament ha estirat de l’os, com si treus un tac d’una paret i salta la pintura o un tros de paret més gros. Decideix que amb aquesta inflamació millor em faran un embenat compressiu i en una setmana ja es veurà si cal enguixar o no. Em punxen a la panxa per fer la sang més líquida i evitar coagualacions, em recepten aquest medicament i dos més i ja podem marxar. Ja són les sis de la tarda!!!
Quina odissea de dia, mare meva!! He faltat a la feina per fer la jornada laboral als centres mèdics… que divertit. Sort que he tingut el cub de Rubik amb mi i m’he distret bastant 😛
Fa tot just unes hores, a les 21:16 (ja es pot dir que era ahir dimecres), m’ha atropellat una furgoneta petita. Anava a jugar un partidet amistós de futbol sala sobre gespa artificial, i contràriament al que és habitual en mi circulava tranquil i per la vorera. No tenia cap pressa perquè arribava amb temps i el terra estava un xic mullat perquè queia un plogim fi. Quan estava a pocs carrers de la meva destinació ha succeït el següent…
Ja sóc graduat!! Avui hem celebrat l’acte de graduació de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC), amb l’alcalde de Castelldefels, el director de l’escola, i altres personalitats com el senyor Pedro Vicente!!! Aquest, jo el vaig tenir de professor de l’assignatura FIFET i està jubilat poc més d’un any ençà. L’Elena evidentment també va venir, així que ja tenim el diploma de graduació de l’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Sistemes de Telecomunicació. Visca!
Edito (13-12-2006): sortim en una foto a la pàgina inicial del web de l’EPSC! La notícia completa és http://epsc.upc.es/ca/?q=node/69
Avui ha acabat la primera fase de la lliga social de tennis. Estava al grup E1 i com que he guanyat 4 dels 5 partits que he jugat pujo al grup superior. Genial! A veure com em va amb gent més bona…
Dues trucades d’empreses que acabo de rebre m’han fet replantejar les vacances d’agost. Resulta que no podré anar ni al Camí de Sant Jaume, ni a Mallorca, ni al Port de la Selva!! Doncs res, a treballar com sempre, i a fer calers!
Edito (31-08-2005): finalment no he treballat a l’agost i he pogut gaudir de l’estiu com feia anys que no succeïa; com explico en aquesta entrada.
Ahir mateix vaig decidir que aniré a fer el Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) amb dos companys de l’EPSC: Toni i Albert. El farem en bicicleta, i des de Logroño fins al final, a Santiago de Compostela.
És per això que li dedico una secció especial: Camí de Sant Jaume.
Avui dia del meu aniversari comença la festa major de Premià de mar!!
Animeu-vos a venir i veure-ho, que les festes d’aquests poble són encisadores 😉 Hi ha gresca i xerinola cada dia, fins veure sortir el sol i fins diumenge!!