Una altra cosa ha passat després de l’actualització a Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot: el quadre de diàleg per executar comandes o aplicacions s’obre en segon pla (per defecte s’executa amb la drecera de teclat Alt + F2). És a dir, que es troba sota de la finestra que tinguis en primer pla i no rep el focus. Amb una cerca ràpida he trobat aquest enllaç, on indica com es pot resoldre:

https://bbs.archlinux.org/viewtopic.php?pid=992240#p992240

Només cal editar el següent fitxer:

nano ~/.config/openbox/lxde-rc.xml

I afegir-hi aquestes línies cap al final del fitxer abans del tancament de l’etiqueta <application>:

<application>
  <!-- ... -->
  <application name="lxpanel">
    <focus>yes</focus>
  </application>
  <application name="pcmanfm">
    <focus>yes</focus>
</application>

I aplicar els canvis amb la comanda:

openbox --reconfigure

Ara sí, en teclejar Alt + F2 tenim el quadre de diàleg en primer pla i amb el focus

A partir de la versió d’Ubuntu 11.10, Oneiric Ocelot, el gestor d’accés o display manager canvia. Fins ara s’havia usat per defecte GDM, o KDM a Kubuntu, i ha estat substituït per LightDM, que és molt més lleuger i permet nous temes per a la pantalla d’accés; que podrien ser compartits per totes les distribucions de la família d’Ubuntu: Kubuntu, Xubuntu, Lubuntu… Com bé es pot llegir aquí: https://blueprints.launchpad.net/ubuntu/+spec/desktop-o-lightdm

El problema que jo he tingut és que ja tenia configurat un altre display manager: lxdm, i en actualitzar ja no arrencava. La configuració de quin volem utilitzar es troba al fitxer:

cat /etc/X11/default-display-manager
/usr/sbin/lightdm

Així que només cal que l’editem i canviem la línia pel nostre gestor preferit (informació més detallada a https://wiki.ubuntu.com/LightDM):

sudo nano /etc/X11/default-display-manager
/usr/sbin/lxdm

I ara sí, en reiniciar ja torno a tenir el gestor que tenia abans

L’altre dia vaig instal·lar la versió 10.10 de Kubuntu, Maverick Meerkat, al meu ordinador d’escriptori. Aquesta vegada però, ho volia fer mitjançant una memòria USB, i no com altres vegades que ho he fet des del típic CD, a través de la xarxa o fins i tot des d’una imatge ISO en el propi disc dur carregada amb un kernel especial.

Vaig carregar el CD original de la versió de Kubuntu 10.04 Lucid Lynx i arrencar com a Live CD. Després amb l’aplicació USB creator que incorpora, vaig gravar la iso a una memòria d’1GB de capacitat. En reiniciar la màquina i indicar que volia iniciar des de l’USB, em vaig trobar amb aquest missatge:

SYSLINUX 3.63 Debian-2008-07-15 EBIOS Copyright (c) 1994-2008 H. Peter Anvin
Unknown keyword in configuration file
boot:

Després de cercar per internet, vaig trobar que existeix aquest bug:

Maverick images burned to usb key on lucid fail to boot – different syslinux version
https://bugs.launchpad.net/ubuntu/+source/usb-creator/+bug/608382

Per poder crear correctament el USB d’arrencada, vaig tornar a carregar el Live CD, però abans d’usar el USB creator, vaig seguir aquests passos:

1. Desinstal·lar el paquet syslinux, que alhora desinstal·la també usb-creator-common i usb-creator-kde. Es pot fer amb el gestor de paquets o amb la comanda:

   sudo apt-get remove syslinux

2. Descarregar els fitxers .deb de la darrera versió de syslinux i syslinux-common d’aquí http://mirrors.kernel.org/ubuntu/pool/main/s/syslinux/ i instal·lar-los:

   sudo dpkg -i syslinux_4.02+dfsg-7ubuntu1_i386.deb syslinux-common_4.02+dfsg-7ubuntu1_all.deb

3. Instal·lar el paquet usb-creator-kde:

   sudo apt-get install usb-creator-kde

4. Tornar a generar de nou el Live USB amb l’USB creator.

Llavors sí, en reiniciar des de l’USB ja es va carregar amb normalitat la ISO, i vaig poder instal·lar la nova Kubuntu 10.10

Font: http://www.khattam.info/solved-syslinux-unknown-keyword-in-configuration-file-2010-09-01.html

Amb la següent comanda podem copiar el MBR (Master Boot Record) d’un disc a un altre:

dd if=/dev/sdx of=/dev/sdy bs=512 count=1

L’explicació d’aquesta és: llegeix i escriu (copia) només un bloc de 512 bytes del disc sdx al disc sdy.

Això pot ser útil quan per alguna raó perdem la taula de particions d’un disc dur o d’un pen drive, i d’aquesta manera restablim el MBR a partir d’un altre disc. He vist moltes vegades que un disc dur que no té cap partició, el sistema operatiu Windows no el reconeix. Això vol dir que el disc, per exemple /dev/sdx, no conté /dev/sdx1, /dev/sdx2… que seria cadascuna de les particions; ho podem comprovar si teclegem al terminal:

ls /dev/sdx*

només ens apareix l’arrel del disc /dev/sdx.

Una altra manera de crear particions és amb els programes cfdisk o fdisk, tot seguint les instruccions que indiquen.

Un dels principals defectes de la majoria de programadors de PHP és oblidar-se de les eines de depuració (debugger). Tots hem estat en feines on no disposaven d’aquestes eines a la nostra màquina, o no permetien la seva instal·lació, o senzillament no hem pensat en posar-les.

Jo vaig començar el meu primer contacte amb la programació amb el llenguatge c. Llavors a la universitat ens feien usar el programa Microsoft Visual Studio, amb el qual podíem compilar i depurar (debug). La depuració ens permetia seguir el programa pas a pas i saber el valor de cada variable en cada moment, i corregir així errors existents que s’escapaven a simple vista i que no eren de sintaxi.

En passar a PHP, penso que és més difícil entendre com funciona la depuració, pel fet de tenir el navegador per un costat i l’entorn integrat de desenvolupament (o IDE de l’acrònim en anglès) per un altre. Tanmateix, cal instal·lar prèviament alguna cosa al servidor per poder-li indicar des del nostre IDE l’ordre d’aturar-se a la línia de codi que nosaltres vulguem. Per aquest conjunt de factors la majoria de programadors prescindeixen del depurador com a tal i utilitzen el mètode de prova i error, i miren el valor de les variables enviant el seu valor directament al navegador. Les tres funcions de PHP més utilitzades per fer això són: echo, print_r i var_dump.

Jo he passat força temps utilitzant-les també, però quan tornes a la depuració t’adones que abans estaves perdent el temps. Amb aquest rudimentari mètode, si no coneixes molt bé el codi, primer has de trobar el punt on està la variable que vols observar, teclejar el codi que mostri el seu valor i executar la consulta de la pàgina des del navegador. Molt bé, ja has vist el seu contingut, però com ha estat calculat? Com s’ha arribat fins aquí, a través de quins fitxers, mètodes o funcions? La majoria de vegades has de tornar a escriure més codi per mostrar altres variables, perquè l’anterior no t’ha servit de massa, i tornar a actualitzar el navegador. A més a més, després cal eliminar tot aquest codi extra que has creat només per mirar el valor d’algunes de les variables. I quantes vegades passa -a mi també- que acaba pujant a producció codi amb aquestes sentències de “depuració”?

Per evitar tot això, el millor és usar un depurador de veritat. Encara que al principi perdem una mica de temps per configurar-lo i aprendre com funciona, després ens estalviarà molt temps i mal de caps. Jo per desenvolupar en PHP i MySQL utilitzo el servidor web Apache2 sobre Ubuntu; una solució LAMP vaja. I com a IDE l’Eclipse amb el PDT (PHP Development Tools) i alguns altres plugins.

Amb els següents passos podreu instal·lar xdebug amb l’Apache2 i PHP:

sudo apt-get install php5-xdebug

Això ha instal·lat el paquet corresponent i ha creat el fitxer /etc/php5/conf.d/xdebug.ini amb aquest contingut:

zend_extension=/usr/lib/php5/20090626+lfs/xdebug.so

Si ara comprovem el resultat de cridar a phpinfo(), veurem:

This program makes use of the Zend Scripting Language Engine:
Zend Engine v2.3.0, Copyright (c) 1998-2010 Zend Technologies
    with Xdebug v2.0.5, Copyright (c) 2002-2008, by Derick Rethans

Al mateix fitxer xdebug.ini hem d’afegir aquestes línies:

xdebug.remote_enable=on
xdebug.remote_handler=dbgp
xdebug.remote_mode=req
xdebug.remote_host=localhost
xdebug.remote_port=9000

I ja per acabar, carreguem els canvis de configuració a l’Apache:

sudo /etc/init.d/apache2 reload

En un altre capítol escriuré com configurar l’Eclipse per depurar des d’allà.

Gràcies Derick pel fantàstic xdebug!

El sistema operatiu que he estat utilitzant des que va sortir a l’octubre del 2009 és el Kubuntu 9.10 (Karmic Koala) i volia actualitzar a la versió 10.04 LTS (Lucid Lynx) de finals d’abril d’enguany. Aquesta nova versió té la característica de ser LTS (Long Term Suport), la qual cosa vol dir que ens asseguren suport oficial i actualitzacions pel nostre sistema durant 3 anys en l’entorn d’escriptori i 5 en el de servidors.

He de dir que la versió que estava usant tampoc era una instal·lació neta o des de zero, sinó una altra actualització de la versió anterior, la qual alhora era una altra de més anterior encara, la Kubuntu 8.10 (Intrepid Ibex) que vaig instal·lar el 30 d’octubre del 2008.

Aquesta vegada però, l’actualització va fallar. S’havien actualitzat només alguns (molt pocs) paquets, però al fitxer /etc/issue ja indicava que tenia la versió nova Ubuntu 10.04. Podia reiniciar l’ordinador i funcionava com abans, però en fer l’actualització del gruix de paquets es va produir l’error:

E: Internal Error, Could not perform immediate configuration on ‘util-linux’. Please see man 5 apt.conf.

El problema és que l’Apt vol instal·lar el paquet util-linux, el qual forma part del paquet upstart-job, però sembla que l’apt no ho sap. Després d’intentar vàries vegades el apt-get upgrade i el dpkg-reconfigure -a, continuava tenint el sistema de paquets trencat. Com s’havia tocat el paquet del grub2 i el MBR del disc dur, en reiniciar ja no va tornar a funcionar.

Així doncs, vaig agafar el CD de la versió més recent de Kubuntu que tinc (la 9.04), disposat a fer una instal·lació neta. Per tant primer havia d’instal·lar-la, després passar a la 9.10 i finalment a la 10.04. Aquí teniu els passos seguits:

sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade

225 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a suprimir i 12 no actualitzats.
Es necessita obtenir 244MB d’arxius.
Després d’aquesta operació s’empraran 1765kB d’espai en disc addicional.

sudo apt-get dist-upgrade

12 actualitzats, 5 nous a instal·lar, 0 a suprimir i 0 no actualitzats.
Es necessita obtenir 35,9MB d’arxius.
Després d’aquesta operació s’empraran 173MB d’espai en disc addicional.

update-notifier-kde -u

Se suprimiran 15 paquets. S’instal·laran 209 paquets nou. S’actualitzaran 757 paquets. Heu de baixar un total de 727 MB. La baixada trigarà aproximadament 30 minuts amb la vostra conexió. La baixada i l’actualització poden durar algunes hores, i no podreu cancel·lar aquesta última un cop hagi començat.

sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade

0 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a suprimir i 0 no actualitzats.

sudo apt-get dist-upgrade

0 actualitzats, 0 nous a instal·lar, 0 a suprimir i 0 no actualitzats.

update-notifier-kde -u

Se suprimiran 21 paquets. S’instal·laran 141 paquets nou. S’actualitzaran 996 paquets. Heu de baixar un total de 798 MB. La baixada trigarà aproximadament 34 minuts amb la vostra conexió. La baixada i l’actualització poden durar algunes hores, i no podreu cancel·lar aquesta última un cop hagi començat.

“Només” he hagut de descarregar un total de 1805 MB  en paquets.

En actualitzar (ahir) a Ubuntu 10.04 LTS Lucid Lynx, he passat de la versió de PHP 5.2.10.dfsg.1-2ubuntu6 a la 5.3.2-1ubuntu4. Si volem tornar a tenir la versió 5.2, hem de configurar l’APT per tal que usi aquells paquets que vulguem de les fonts de Karmic Koala. Així:

Primer llistarem els paquets de php que tenim instal·lats:

dpkg -l | egrep php

En el meu cas són:

• php5-common
• libapache2-mod-php5
• php-pear
• php5-cli
• php5-curl
• php5-dev
• php5-mysql
• php5-memcache
• php5-suhosin

Dupliquem el fitxer amb les fonts de programari canviant la paraula lucid per karmic:

sed s/lucid/karmic/g /etc/apt/sources.list | sudo tee /etc/apt/sources.list.d/karmic.list

Creem un nou fitxer de preferències que anomenem per exemple “php”:

sudo nano /etc/apt/preferences.d/php

I copiem aquestes tres línies per cada paquet dels llistats anteriorment, tot canviant el nom del paquet:

Package: php5-common
Pin: release a=karmic
Pin-Priority: 991
...

Un cop ho hem configurat tot, actualitzem els paquets:

sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade
sudo apt-get dist-upgrade

No ens oblidem de reiniciar el servidor web; per l’Apache:

sudo apache2ctl restart

El UUID, o Universally Unique Identifier en anglès, és un identificador estàndard usat en la construcció de programari, estandaritzat per la Open Software Foundation (OSF), amb l’objectiu de permetre que sistemes distrubuïts identifiquin informació de forma única sense dependre de coordinació central.

A Ubuntu i a d’altres distribucions de GNU/Linux basades en Debian, es poden obtenir aquests identificadors per a cadascuna de les nostres particions amb una comanda ben simple:

blkid

Que haurem d’executar com a superusuari (root) o amb sudo al davant. La sortida d’aquesta serà semblant a:

/dev/sda1: UUID="8a866472-a077-4da9-9663-cd5a2774f801" TYPE="reiserfs"
/dev/sdb1: UUID="af8e31aa-9bb3-4c5e-b13a-433b06bb2231" TYPE="reiserfs"
/dev/sdc1: UUID="c027fa2e-ad9d-4324-bdad-941a5c43d2b3" TYPE="reiserfs"
/dev/sdc2: UUID="a9dbb0c9-3c60-4083-8f4c-de7e69d0ffda" TYPE="swap"
/dev/sdc5: UUID="8be8352b-e28e-44ee-a2e2-9abfa1eb43eb" TYPE="reiserfs"

Informació que ens pot resultar útil per configurar el fitxer /etc/fstab, amb les regles i opcions per muntar les diferents particions que tinguem.

Un cop recuperades les dades dels discs durs que tenien problemes, volia comprovar si aquests tenien sectors danyats. Ho he fet amb l’eina de Linux badblocks. Es pot executar de forma destructiva o no-destructiva, i jo he triat la primera perquè no tenia dades al disc que hagués de conservar. Per tant he executat:

badblocks -wvs -o badblocks-sda.log /dev/sda

Les opcions triades volen dir:

-w    test de lectura i escriptura DESTRUCTIU.
-v    mostra més informació
-s    mostra el progrés
-o    fitxer on escriure la llista de blocs defectuosos

Si observeu la comanda, no he indicat cap partició sinó tot el disc sencer (/dev/sda), la qual cosa combinada amb l’opció -w implica que el MBR, particions existents i dades, seran destruïts.

Si no voleu perdre cap dada del disc i fer també el test de lectura i escriptura canvieu l’opció -w per -n. Si no en poseu cap de les dues el test serà de només lectura. Per a més informació i opcions recordeu mirar el manual escrivint al terminal:

man badblocks

En el meu cas, després d’esperar unes quantes hores, vaig tenir sort i cap sector del disc dur estava danyat.

Sort!

L’altre dia (uf, ja fa un mes d’això!) vaig explicar la mala sort que vaig tenir quan dos discs durs tenien errors dels tres que tinc al meu ordinador. Abans d’ahir vaig començar les tasques de recuperació de dades, amb el programa GNU ddrescue. Al mateix manual en línia de ddrescue hi ha exemples molt útils, el primer dels quals és el que necessito jo. Anem per feina.

Recordo que l’objectiu és recuperar les dades de dos discos idèntics de 500 GB a un tercer disc auxiliar de la mateixa capacitat, que em va deixar un bon amic meu. És obvi que l’auxiliar ha de ser de la mateixa capacitat o major que el disc que volem recuperar. Primer ho intentaré amb un disc i després amb l’altre. El paràmetre de ddrescue -n o –no-split no intenta dividir o reintentar blocs fallits, i això faig a la primera passada:

root@jau:~# ddrescue -n /dev/sda /dev/sdb ddrescue-sda-a-sdb.log

Press Ctrl-C to interrupt
Initial status (read from logfile)
rescued:         0 B,  errsize:       0 B,  errors:       0
Current status
rescued:   500107 MB,  errsize:    143 kB,  current rate:    10265 B/s
ipos:       29744 kB,   errors:      36,    average rate:   14150 kB/s
opos:       29744 kB,     time from last successful read:       0 s
Finished

El procés ha trigat unes 10 hores. Cosa que podem comprovar a partir de les dades informatives anteriors:
500107 MB / 14,150 MB/s / 3600 s/h ≈ 9,8 hores.

Tot seguit executo ddrescue amb les opcions -d o –direct , que usa accés directe al disc d’entrada, i -r o –max-retries=<n>, que surt després de n intents. Li passo el mateix nom de fitxer de log que a la comanda anterior i així ddrescue sap que només ha de buscar els sectors on ha tingut problemes durant la primera lectura:
Continua llegint la resta de l’entrada »